En cert grau sí, però d'una manera molt dèbil, massa dèbil. Només cal preguntar-se si a la ràdio, a la tele o en qualsevol "berbena escoltem cançons en valencià. A la ràdio, jo de moment no n'he sentit ninguna, només en Catalunya ràdio. En la tele a TV3, que ara no puc veure, i en un programa de "la nostra televisió" ara ja tancat. A les berbenes sí que n'he sentit, però és veritat que està normalitzada la música en valencià a les berbenes?
No, de fet tot el contrari. Normalment les berbenes tenen un repertori classificat per estils. Comencen per cançons més tranquiles, d'estils més pop per a acabar en cançons poc comercials i estils molt més agresius, més estridents, com ara el heavy o el punk. En la música en valencià, com tots sabem, existeixen molts estils musicals; desde la música folk fins al pop, de l'ska fins al punk més dur. Però la societat s'estanca en pensar que la música en valencià és un estil diferenciat. I no és així. La música en valencià, està fomada per molts estils la lletra de les quals són en valencià, insitisc: només la lletra. La música pop és igual en castellà que en anglés que en valencià, poden canviar les cançons i la quantitat (degut al número de parlants i el grau de normalització lingüística) però l'estil, és el mateix. Com haviem dit abans, el criteri d'ordenació del repertori berbenero és l'estil. Aleshores, per què posen totes les cançons en valencià juntes? Són un estil diferenciat? o, la música en valencià va destinada a un públic diferent o rar?
A Catalunya, les coses han canviat. "Manel" és un grup que ara està de moda. A "Manel" no els ha sorgit la necessitat de fer música normalitzadora, música que defense la llengua i que parle d'ella. Aquest tipus de música és la predominant al País Valencià, i és predominant perquè és necessari. El dia que la música en valencià estiga totalment normalitzada, tinga prespectives davant un públic ampli deguta a la desaparició de les teories secessionistes, un nou corrent de músics en la nostra llengua apreixerà amb cançons més comercials i molt menys crítiques.
Potser, el grau de normalització siga dèbil però va creixent i si la societat segueix cada vegada estimant més la seua llengua la prespectiva de futur anirà en augment. Tot és possible!!
